La nostre companya Carme, signa a Línia Xarxa una reflexió clara i propera sobre un gest que sembla petit però que és decisiu: començar les converses en català i mantenir-lo amb naturalitat sempre que sigui possible.
A l’article, qüestiona aquella inèrcia tan habitual d’adreçar-nos en castellà a persones que no coneixem “per assegurar-nos que ens entendran”. La seva idea de fons és que aquesta renúncia preventiva acaba fent invisible el català abans fins i tot de saber si l’altra persona el comprèn o el vol practicar.
El text no planteja la llengua des de la confrontació, sinó des de la responsabilitat quotidiana. Parlar català, respondre en català i fer-lo present als comerços, al carrer i en les relacions del dia a dia és una manera senzilla de contribuir a la seva normalitat. No es tracta d’imposar, sinó de no abandonar-lo d’entrada.
Des d’ACBALAT, aquest missatge té un valor especial perquè connecta amb la defensa de la cultura i la memòria compartida: una llengua es manté viva quan la gent que l’estima la fa servir, la transmet i la reivindica amb confiança.
Article original: Maria del Carme Rimbau – En català, si us plau.