Collblanc-La Torrassa
Dels 41 refugis designats a la ciutat, 19 són espais exteriors. És evident que aquests espais tenen grans limitacions com a refugis climàtics, especialment durant calorades intenses
Associació Defensem el Castell de Bellvís (ACBALAT) i Sergio Ruiz
La darrera setmana de maig l’AMB va actualitzar la seva xarxa de refugis climàtics per al 2026 i l’Ajuntament va aprofitar per vantar-se en diversos mitjans que l’Hospitalet ha triplicat el nombre de refugis (de 12 a 41). El primer que sorprèn d’aquesta notícia és el fet que una ciutat de gairebé 300.000 habitants amb una idiosincràsia pròpia tan marcada no tingui el seu propi pla d’adaptació a la calor. Més enllà d’això, però, les narratives triomfalistes i complaents sobre l’ampliació de refugis climàtics amaguen una realitat incòmoda.
Dels 41 refugis designats a la ciutat, 19 són espais exteriors. És evident que aquests espais tenen grans limitacions com a refugis climàtics, especialment durant calorades intenses. A més, cal afegir que molts dels espais designats no s’adapten a les necessitats d’alguns dels col·lectius més vulnerables a la calor, com els infants i la gent gran. El parc de les Planes, per exemple, és de difícil accés per a gent amb mobilitat reduïda i hi ha una manca d’ombra a les zones de joc infantil.
Pel que fa als 22 refugis interiors designats, la manca d’accessibilitat és preocupant. La biblioteca de la Florida, per exemple, només obre 5 tardes i 3 matins per setmana durant hores limitades, i roman tancada durant dies festius i períodes vacacionals, quan habitualment es registren les temperatures més altes. Ara més, s’inclouen com a refugis climàtics espais com el mercat de la Florida o el Centre de Transformació Digital 6.0, sense especificar si s’establiran zones d’estada adaptades a les necessitats de les veïnes com zones de treball o ludoteques, entre d’altres.
Tot això ens fa pensar que l’Ajuntament està més interessat en titulars grandiloqüents que en desenvolupar un pla efectiu d’adaptació a la calor. Especialment quan prenem en consideració altres situacions generades pel mateix Consistori que comprometen la salut climàtica de les nostres veïnes. Perquè, mentre l’Ajuntament anuncia en premsa l’impuls de noves “illes verdes i espais naturalitzats”, desmantella les zones ajardinades dels Blocs Florida. I mentre assegura que els nous refugis climàtics estan adreçats “especialment a les persones més vulnerables”, tres instituts de la ciutat registren gairebé cada dia temperatures a les aules per sobre dels 35 graus (www.aulesquecremen.cat).
Per ajudar a aterrar aquesta anàlisi, la següent secció recull el testimoni de la coordinadora d’AMPAS de Collblanc-La Torrassa.
La situació a Collblanc-La Torrassa
Al districte de Collbanc-La Torrassa estem indefensos perquè fa anys que demanem aquests refugis. Davant la crisi climàtica, en lloc d’augmentar aquest servei absolutament necessari, hem patit una reducció.
Per sort, la lluita veïnal de diverses entitats de la ciutat va aconseguir que l’Ajuntament no talés cent arbres del carrer Doctor Martí i Julià, cosa que va permetre conservar un pulmó verd encara existent al barri. Tanmateix, la destrucció de l’arbrat ha estat constant. Les alzines del carrer Progrés o l’arbrat que hi havia a la ronda de la Torrassa en són alguns exemples. En aquests llocs ara no hi ha arbres, només hi han posat arbusts.
L’Ajuntament està més interessat en titulars grandiloqüents que en desenvolupar un pla efectiu d’adaptació a la calor
Exigim una planificació per crear refugis climàtics per diverses raons. Per començar, aquest districte és dels més densament poblats d’Europa i els pocs solars existents s’estan urbanitzant per fer-hi habitatges, hotels o apartaments turístics, fet que augmenta la densitat poblacional. Caldria que l’Ajuntament de l’Hospitalet adquirís espais per tal de disminuir l’alta densitat. La població es concentra, entre altres punts, a la plaça Espanyola, al parc del Vidre, al parc de la Torrassa i a la plaça del mercat de Collblanc.
Si en situacions habituals, en el dia a dia, l’espai públic és insuficient, aquesta situació es fa més evident en situacions extremes, que és quan es necessiten més espais amb característiques especials per poder sobreviure durant aquests períodes. Apostem per recuperar espais com el transformador de la Torrassa per gaudir del seu entorn verd. I també per posar en marxa la segona fase del parc de la Torrassa, prevista des de fa 25 anys.
Hem de disposar d’equipaments municipals que reuneixin les condicions òptimes i que siguin accessibles durant els mesos d’estiu. Des des de Defensem el Castell de Bellvís, al costat d’altres moviments veïnals, lluitarem i treballarem per aconseguir refugis climàtics, que no només són necessaris. Són imprescindibles.